La música, una potent eina de canvi

La música, la presó, un reclús i un voluntari de ”la Caixa”. De tot aquest intercanvi d’elements en surt una història de respecte i companyia.

Era el 22 de desembre i Pascual Muñoz esperava a la porta de la Maestranza de Sevilla per escoltar El Messies de Georg Friedrich Händel, quan se li va acostar un senyor tot ben vestit acompanyat de la seva dona: “vostè no es deu recordar de mi, però m’ha canviat la vida”.

El Pascual en aquell moment no el va situar: “era un dels oients de la presó de Sevilla 1 on jo explicava històries sobre òpera i música”, explica Pascual Muñoz, amb el cor encongit per l’emoció del que estava passant en aquell moment.

 

Amb els presos han viscut moments molt íntims. Un dia els va explicar la història de Nabuco de Verdi, completant-la amb les semblances que podien compartir amb el personatge. “Vam acabar plorant mentre escoltàvem el Va pensiero, sull’ali dorate / Vola, pensament, sobre aules daurades i imaginàvem aquell racó únic que tots tenim dins.”

 

Ell, voluntari de ”la Caixa” des de fa 16 anys, mai no hauria cregut que es pogués acostar tant a la vida en una presó com ho ha fet per mitjà de la música, l’òpera i el teatre: “d’aquí a uns dies ens han convidat a tres voluntaris de ”la Caixa” a participar en la festa que han organitzat els presos en un dels mòduls de la presó”. I és que el Pascual i els seus companys han dut el teatre a persones que mai no havien tingut l’oportunitat de gaudir d’un espectacle. Persones que mai no han sortit del barri tenen l’ocasió de conèixer altres realitats i descobrir que hi ha vida més enllà d’allò que han conegut. “Es tracta d’oferir eines que els ajudin a viure millor quan surtin de la presó”, explica el Pascual.

 

Aquest voluntari, ja jubilat, té una infinitat d’històries per compartir. “Una vegada vam anar d’excursió a l’ermita del Rocío amb gent gran. Quan va acabar la jornada, el rector va tancar el santuari. Vam pujar a l’autobús, i ens faltava una cadira!! Ens vam adonar que una beneficiària s’havia endarrerit perquè s’havia quedat resant. Quan la vaig anar a buscar la senyora em va dir «tranquil, jo amb vosaltres estic tan segura i agraïda que sabia que no em podia passar cap mal».”

 

Ser voluntari va més enllà d’oferir “el teu temps”; el voluntari diu tot sovint que tenen un sentiment d’egoisme “perquè dones més del que reps i t’enriqueixes aprenent a viure amb una altra mirada”.