Ser voluntari és crear vincles amb les persones amb les que col·labores

Com una apassionada del surf, vaig trobar una activitat a la meva mida: cada dimecres dóno classes de surfing a nens autistes. Poder ensenyar-lis els moviments: com pujar a una taula de surf, aguantar-se...és una cosa que m'encanta. Però el millor de tot es veure com els nens es superen a si mateixos, l'alegria que experimenten i com t'agraeixen que dediquis part del teu temps, sembla que els hi donis tot.

Una altra activitat a la que participo és acompanyar a persones amb una malatia avançada a cures pal·liatives de l'Hospital Universitari de Gran Canaria Dr Negrin.

Un cop a la setmana, vaig a la 6ª planta de l'hospital, on està l'Unitat de Cures Pal·liatives i estic un parell d'hores acompanyant als malats i a les seves famílies.

Abans de poder col·laborar com voluntària en aquesta activitat, vaig fer una formació per preparar-me i poder donar el millor de mi mateixa.

El nostre dia a dia a pal·liatius, comença amb un status dels malats. La psicòloga i el treballador social que formen part de l'equip, ens diuen amb qui podem parlar i amb qui no; els malalts que estan més receptius per a que estiguis amb ells; els familiars que necessiten un relleu al costat del malalt mentre van a fer un  cafè o a airejar-se. A vegades són els familiars que necessiten la teva ajuda, necessiten desfogar-se amb algú.

Amb els malats mai parlem del que els hi passa, toquem tot tipus de temes, parlem de la seva vida abans de la malaltia. A vegades aconsegueixes que s'obrin i t'expliquen què els preocupa: els seus fills i les seves famílies, que passarà quan ells no hi siguin.

Ajudar a pal·liatius és dur, però està ple de moments que t'emocionen: un dia acompanyaba a una senyora malata a la seva habitació, i s'acabava d'assabentar que anava a ser besàvia, tot tenia sentit. Era feliç!

Què li diria a una persona que dubte en fer-se voluntària? Prova-ho

Lola Miño

Ser voluntària m'ensenya cada dia i la millor lliçó que he après es a relativitzar, a no preocupar-me tant per les coses, a viure i a disfrutar de la vida molt més